Mestres de versos

Verda seducció

blogueandoneb — Sun, 14 Sep 2008 20:05:19 +0000

Fugint de l’estrés i el soroll de la ciutat,

descobrí un lloc sorprenent.

Solament aní una vegada,

i no vaig necessitar més per enamorar-me.

En mitg de les muntanyes d’Astúries,

es troba una màgica aldea,

de color i ànima verda.

L’aire pur envolta l’ambient,

els pardalets obren el dia,

mentre les vedelles menjen la fresca herba.

La plutja alimenta l’entorn,

junt a la llum del sol.

Tot es pau i un dolç silenci.

Quan arriba la nit,

quasi es pot acariciar les estreles,

i la lluna t’adorm entre somnis de conte.

Si no fora pel meu amor a València,

San Martín seria el meu refugi.

Però, em queden els records al meu cor,

i la il·lusió de tornar, per sentir-me de nou una xiqueta.

“L’equivalen’t de què?” (VIII)

blogueandoneb — Sun, 14 Sep 2008 20:02:01 +0000

L’equivalent de què?

Tot, sempre,

té el seu equivalent:

la nit, una foscor plena de soledat;

el dia, rajos de sol il·luminant el meu despertar;

l’hivern, refugi dels meus sentiments;

la primavera, sobredosi d’energia;

l’estiu, l’equilibri entre el soroll i la calma;

la tardor, una nova aventura per viure.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Mónica, somniadora sense fronteres.

“L’equivalent” de Joan Vinyoli

“Mira lluny a l’horitzó”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:37:21 +0000

Mira lluny a l’horitzó,

ara sent el vent cridar,

riu per tot allò que no hi ha

i conta la teua història

amb una veu ben forta.

Comença a la tardor

a prop d’un vell roure

l’amor sorgeix de davall la terra

perseguint tot ésser viu

enjogassat i divertit.

Tantes llunes han passat

a l’espera de trobar-te

lentament he vist passar

enmig de mi el foc encès

ni mil pluges ja podran

sepultar l’amor que sent.

“Carícies d’amor”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:34:44 +0000

Carícies d’amor

Abraçades de passió

Rialles de felicitat

Obsessió pel teu amor

Lamente la meua actuació

Intolerable infidelitat

Necessite el teu perdó

Amant, estima’m de nou

“Motivació zero”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:33:41 +0000

Motivació zero

Oblidades paraules

No tinc molt que dir,

Imaginació perduda

“Vore el teu somriure”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:28:28 +0000

Vore el teu somriure

Alegra el meu cor

No te’n adones?

Estic perduda sense tu

Saps qui sóc?

Ara jo, Vanesa és el meu nom

“Regal de cel eres”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:27:08 +0000

Regal de cel eres

Acaricies la meua ànima

Que tremola al veure’t

Una i altra vegada

Ets la llum que m’il·lumina

La llum de ma vida

“Una hora perduda, irrecuperable”

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:24:41 +0000

Una hora perduda, irrecuperable

el temps passat

ja ha passat

mai no tornarà

el futur s’apropa.

De què està fet l’endemà

si l’ahir és mort?

Açò s’acaba.

Terrible.

A partir del llibre de poemes “Visions provisionals” de Sergi Torró

“L’equivalent de què?” (VII)

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:22:09 +0000

L’equivalent de què?

Tot, sempre,

té el seu equivalent:

la nit, la meua innocència amb la teua

combinades sense por; el dia, somnis d’amor

i il·lusió; l’hivern, els nostres ulls tancats

i adormits; la primavera, un joc;

l’estiu, alegria, aigua i sol;

la tardor, la realitat, monotonia,

altra vegada a començar.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Silvia plena d’alegries.

“L’equivalent” de Joan Vinyoli

“L’equivalent de què?” (VI)

blogueandoneb — Fri, 01 Aug 2008 02:19:03 +0000

L’equivalent de què?

Tot, sempre,

té el seu equivalent:

la nit, un món desconegut;

el dia, un nou caminar;

l’hivern, un cop de propòsits nous;

la primavera, un mantell de colors;

l’estiu, un món per descobrir i disfrutar;

la tardor, un llibre nou.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom diré

Érika, hui ací, demà qui sap.

“L’equivalent” de Joan Vinyoli