Fugint de l’estrés i el soroll de la ciutat,
descobrí un lloc sorprenent.
Solament aní una vegada,
i no vaig necessitar més per enamorar-me.
En mitg de les muntanyes d’Astúries,
es troba una màgica aldea,
de color i ànima verda.
L’aire pur envolta l’ambient,
els pardalets obren el dia,
mentre les vedelles menjen la fresca herba.
La plutja alimenta l’entorn,
junt a la llum del sol.
Tot es pau i un dolç silenci.
Quan arriba la nit,
quasi es pot acariciar les estreles,
i la lluna t’adorm entre somnis de conte.
Si no fora pel meu amor a València,
San Martín seria el meu refugi.
Però, em queden els records al meu cor,
i la il·lusió de tornar, per sentir-me de nou una xiqueta.
